Idees i memòria

Recordar, fer memòria, dir les coses pel seu nom. El nom dels desapareguts.


També les idees. Les il·lusions. Les poesies. Els ideals. La lluita. El treball. L'alegria.Les organitzacions. Els sindicats. Les utopies. Els hospitals. Els fills i les filles. Les cases. Els carros. Els horts. Les escoles. Els mestres. Les mestres. Les botigues. El mercat. Les dones que s'associaven. L'ajuntament. Les dones que lluitaven. Els pensaments guardats. Les col·lectivitzacions. Les obres públiques. El dia a dia. Els projectes. Els avanços. El progrés. Els discursos. Els xiquets i les xiquetes. Els actes d'exaltació. El silenci de les nits. Les assemblees. Les vagues. Els somnis de canvi. Els malsons. Els triomfs i les derrotes. Les esperances. La llibertat. La igualtat. La fraternitat.


Recordar no només les persones i els seus noms. Recordar per què els van empresonar. Recordar per què van lluitar. Recordar per què els van matar. Recordar per què els van desterrar. Recordar les idees en què creien. Recordar les idees que van dirigir les seues vides. I els seus fets.


Desenterrar, traure de l'oblit. Aprendre. Entendre el seu temps i el nostre. Omplir els buits sobre els quals els vencedors van bastir un fals present. Omplir els buits amb la veritat.

Desenterrar els cossos. Revifar les idees. Construir la nostra història. Ara i ací.

Cantarem la vida,
cantarem la nostra vida de poble que no vol morir.
Lluitarem amb forca, lluitarem amb tota la força
per l'única possible, perseguida, vida nostra.

I guanyarem l'esperança,
sí, pujarem al camp de l'esperança,
temps i temps negada, arrancada i trencada.

Sí, guanyarem l'esperança,
l'esperança de viure
lliures i en pau.

Raimon, Cantarem la vida (1964)

Mapa de la Memòria

http://www.mapadelamemoria.com 

Memòria

 

Recordar, fer memòria, dir les coses pel seu nom. Desenterrar de les fosses i tornar a enterrar en níxols. Recuperar la dignitat. Conéixer els noms, els cognoms i els malnoms d'aquells als qui van fer desaparéixer, conéixer els seus rostres. Conéixer les famílies, els pares, les mares, els fills, els que queden, els que es van amagar, els que no poder sobreviure. Els que van patir després les represàlies, els insults, la incomprensió. Els que es van mantindre fidels i ho van pagar amb la seua vida. Saber els noms i els oficis dels que consten en els registres i dels que no hi consten; i també dels que ni tan sols consten en els registres dels que no consten. Recordar. Recuperar la seua dignitat, recuperar els seus records, els seus escrits. Recordar, investigar, comprendre. Tornar-los al món des de l'oblit involuntari, tornar-los al poble, tornar-los a Borriana. Desapareguts, afusellats, empresonats, jutjats, condemnats, desterrats. Desparegudes, afusellades, empresonades, jutjades, condemnades, desterrades. Les seues famílies. Les coses com van ser realment i no com han dit que van ser els que van véncer i ho van arrabasar tot. I qui van ser que van quedar immunes davant la història, els seus noms, els seus cognoms, els seus malnoms. I cadascú al seu lloc. Entendre el temps i l'espai. Mirar als ulls a la veritat. La memòria. Salvar la nostra dignitat. Construir la nostra història. Ara i ací.

Ah, joves llavis desclosos després
de la foscor, si sabíeu com l’alba
ens ha trigat, com és llarg d’esperar
un alçament de llum en la tenebra!
Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa

Salvador Espriu, Inici de càntic en el temple

Dibujando la memoria