14 d'abril de 1931, Alqueries de Santa Bàrbara

Mon pare era Salvador Miró Llorens, i era el concejal encarregat de Santa Bàrbara... primer quan era alcalde Víctor Marín Puig, i després quan era alcalde Miguel Alonso Viana... Carmen era la més menuda, i el dia que van proclamar la República la van vestir amb una túnica i amb les dos balances de la justícia, hi va haver música i traques i va passejar per totes les Alqueries...

Quan va acabar la guerra i ja havien afusellat el meu germà [Manuel Miró Beltrán] i mon pare va tornar de la presó de l'illa de San Simón, Pontevedra, va preguntar per les fotos de Carmen vestida de República perquè tenia por que si anaven a buscar-lo i trobaven les fotografies el tornarien a tancar  i ma mare i jo li vam dir que tot això ja ho havíem esgarrat tot, les fotos, les cartes que arribaven de la presó... tots els papers... no quedava res... per por a les represàlies...

          R. Miró

Comprar una parcel·la de cel

A les Alqueries de Santa Bàrbara, abans de la guerra civil, es van vendre unes quantes parcel·les de cel. L'esglèsia havia muntat una immobiliària.




El capellà va convocar a una dona bona feligresa i li va proposar que comprara un tros de cel. "Te convé, mira lo bé que estaràs". La dona va acceptar. L'endemà li va portar els diners. Unes setmanes més tard, va haver de pagar una segona quota. I potser després una tercera. El banquer, que era un dels altres poders de la ciutat, va avisar el marit de la devota. L'home va pensar que diners que els deixava als fills. El capellà tornava "Maria, tens una parcel·la molt bonica, molt gran. Te podràs rebolcar com una xiqueta en aquella finqueta. Ara, hi ha un problema, encara falta pagar l'entrada." Llavores es va adonar de l'estafa i no va tornar a pagar.

El capellà no va tornar els diners. Li deien Carota.