dijous, 30 d’abril del 2009

Medalla de la ciutat de Castelló

Primer va ser l'Ajuntament de València, després el de Borriana i ara tocava Castelló de la Plana.

El PSOE ha demanat als tres ajuntaments que retiren les medalles, títols i honors que els ajuntaments franquistes van concedir graciosament al dictador.

Ho fan d'acord amb la Llei de la Memòria Històrica, una llei de l'Estat que se suposa que afecta tots els ajuntaments. Una llei que el PP en altres ciutats ha assumit i ha retirat escuts i títols, com a Toledo. Una llei que el PP del País Valencià ignora.

Setanta anys després de finalitzar la guerra civil, aquests ajuntaments passaran a la història com valedors del franquisme.




A Castelló demanen també que retiren les medalles a José Antonio i Pilar Primo de Rivera, Fernando Herrero Tejedor y los generales Aranda, Abriat i Serra.

Ni a València ni a Borriana el PP ho ha permès, emparant-se en raons peregrines.

Ara, a Castelló el regidor socialista Pep Grau insta l'alcalde a 'llevar-se la careta postfranquista i posar-se la demòcrata'.


No, no és una careta.


Actualitzación 01/05/2009


El resultat de la votació
 Franco sigue ostentando la medalla de oro, su cuñado, Ramón Serrano Suñer, es hijo adoptivo y alcalde perpetuo de Castellón. También mantiene la medalla de oro al general Abriat, quien es considerado hijo adoptivo, y alcalde honorario. El cuarto alto cargo franquista que todavía goza de reconocimiento es el falangista Fernando Herrero Tejedor, que fue secretario general del Movimiento y es hijo predilecto, alcalde honorario, y tiene la medalla de oro de la ciudad. Los generales franquistas Aranda y Enrique Serra también tienen la consideración de hijos predilectos de Castellón, y Pilar Primo de Rivera, hermana del líder de la Falange, José Antonio, ostenta la medalla de oro de la ciudad.

No, no és una careta.

diumenge, 26 d’abril del 2009

El tabac, company de presó, company d'amagatall (2)

 
Els cigarrets, companys dels presos en les llargues hores a la Mercé o a la presó de Castelló. No servien només per a passar les hores, alleujar la tensió, desviar els pensaments... 
En el paper de fumar escrivien cartes i poesies, era l'única manera que tenien per a comunicar-se amb els de fora, amb la família. I d'expressar els seus sentiments.
El pres que arreplegava la cistella amb el menjar que portaven les dones al familiar que estava tancat, amb un gest ràpid i còmplice -"açò crema molt!"- mentre agafaven la cistella de les mans, ja havia passat la carta. 
Esas cestas que traía la familia eran verdadero  maná: iban llenas, o casi vacías, de  comida, y contenían el remedio casero contra la temible  sarna. Al salir llevaban la ropa sucia  y también poemas y escritos que los guardias no detectaban  porque la necesidad es la madre del ingenio. Los presos escribían en los papeles de liar  cigarrillos, enrollaban ese fino papel y lo introducÌan en el estrecho hueco de mimbre trenzado que entretejía la cesta.   Pero se descubrió la artimañaa. El mismo día, un preso se negó a arrodillarse en misa. Treinta presos fueron fusilados y las cestas se prohibieron.
Las represalias también incluyeron otras restricciones: se  requisaron los tableros de ajedrez. Los escritores usaron su único trozo de papel para dibujar el tablero y borrar la marca de cada movimiento para volver a jugar. Se requisaron los lápices que no pudieron esconder. Ahora los poemas se recitaban y aprendían de memoria, pero no se dejó de crear. Se escribía de tapadillo en las celdas en el papel de fumar. Las cestas fueron sustituidas por cubos y los papelillos salieron ocultos en los dobladillos de los pantalones y pañuelos sucios.
Prisión Provincial de Castellón, 1939 - 1940 , de M. J. Sabater i M.J. Martínez
Cartes de Vicente Moliner Nadal

dijous, 23 d’abril del 2009

Dia del llibre a Borriana i més coses



Roda de premsa per a anunciar la tirallonga d'activitats programades pel magnífic per al dia del llibre.  Molta gent a la taula. A banda dels actes propis, presentacions de llibres i fira del llibre, enguany, una novetat: la fira de la flor natural, o alguna cosa així. No acabe de trobar-hi cap relació -per més que hagen volgut lligar-ho amb la rosa i el llibre, imagine que alguna cosa ha tingut a veure la crisi... de les creus de maig. A banda, és clar, de l'afer del regidor del ram, que penja d'un fil. Misteris de la cultura local, i prou.




S'anuncia la projecció d'un curt Amb l'aigua al collun documental sobre la construcció del port de Borriana. Res a veure, tampoc, amb la festa del llibre...

L'acte en qüestió s'emmarca en el setanta-cinc aniversari de la mort de Chicharro. Quin cacau!

Després una taula redona. Sembla que el sector chicharrià dur domina. Difícil serà, doncs, que no es convertisca en un (altre) acte d'exaltació al diputat cunero. Difícil serà, doncs, que es valoren en justa mesura les altres aportacions a la construcció del port que es van fer des de Borriana, València o Madrid.




Encara sort que el regidor de cultura no ha aprofitat l'ocasió per mostrar al poble a la porta de l'església les butaques velles (que va portar personalment de Madrid) on Chicharro i tota la seua llarga descendència han assegut el cul.

Si continuem així, tot arribarà.



dimarts, 21 d’abril del 2009

A vegades les coses... potser són d'una altra manera

El passat 13 d'abril va deixar d'existir Abel Paz, nom amb què era conegut l'anarquista Diego Camacho (1921, Almeria).


Una altra manera de veure i viure el món, una altra manera d'entendre la realitat, la història, a pesar dels statu quo, l'oficial i els altres, a pesar de tranquil·litat apàtica, de les explicacions que ja no ens podem creure de tot plegat.

A vegades les coses són d'una altra manera

Abel Paz és l'autor del llibre Crónica de la Columna de Hierro.

diumenge, 19 d’abril del 2009

Gibson i la magnanimitat

Alessandro Allori (1535-1607), Magnanimità


Llisc en Público.es uns entrecomillats d'unes declaracions d'Ian Gibson. Entre altres coses demana a la dreta 'que siga magnànima envers el Govern central'. Busque magnanimitat al diccionari, per si de cas té algun altre significat, però no. Grandesa d'ànim.

El generós és Gibson, en aquest cas, perquè els podria demanar que foren moltes més coses, per al bé de tots.

Després posa el dit on fa més mal. L'amor al proïsme. Fa ja molts anys que sembla que la dreta catòlica s'ha oblidat d'aquest manament. D'aquest i de molts altres. L'Església catòlica no va tremolar a l'hora de reprimir els vençuts -el proïsme-. I ho va fer amb molta efectivitat i pragmatisme.

Ara, la dreta moderna catòlica continua descansant sobre el bàcul de l'Església.  I a l'inrevés. Només cal llegir el diari. Així les coses, és difícil que les coses canvien. I així, junts en comunió, practiquen, els dos, el seu amor al seu proïsme, que és com dir a ells mateixos. La resta...



Acaba Gibson sobre el rei i els republicans, "Mientras tanto [fins que arribe la República], podemos ser republicanos de Juan Carlos".

Això deu ser sarcasme irlandés, no?

divendres, 17 d’abril del 2009

Valdenoceda 2009





Borrianencs que van morir a Valdenoceda:
Vicente Garí Simo                 20/05/42  
Ramón Beltrán Ibáñez           20/04/42 




AGRUPACIÓN DE FAMILIARES Y AMIGOS DE REPRESALIADOS Y FALLACIDOS EN LA PRISIÓN DE
VALDENOCEDA
Amorebieta-02-abril-2009
Estimados amigos:
Un año más me pongo en contacto con vosotros para informaros
que el próximo día dieciocho de Abril (18-04-2009) queremos realizar un
homenaje a nuestros familiares represaliados en la Prisión Central de
Valdenoceda.
Como en años anteriores la reunión tendrá lugar en las proximidades del
Cementerio de la localidad y los actos comenzaran a las 11 horas de la mañana.
A la reunión acudirán como en ocasiones anteriores miembros del grupo de
antropólogos que participaron en los trabajos de Exhumación - que nos informaran
de los últimos avances del estudio genético que se esta realizando - así como
miembros de la Sociedad de Ciencias Aranzadi responsables de los trabajos de
recuperación de los restos de nuestros familiares "fallecidos" en la prisión de
Valdenoceda.
El homenaje constara de los siguientes actos:
11.30 Horas. A petición de varias familias Misa en memoria de los represaliados
en el penal (como todo acto es de libre participación)
12.15 Horas. Homenaje y Ofrenda floral, en el cementerio Explicación por parte
de los antropólogos de los trabajos realizados en laborador
13.30 Visita a la antigua Prisión –Estamos negociando con la propiedad el tema
de la póliza de seguro para poder realizar la visita-
Esperamos contar con la visita de algunos supervivientes de la
Prisión.
Posteriormente se realizara una comida en un restaurante de la zona, se ruega
confirmación de participantes y comensales para reservar las mesas. En el
teléfono 629 40 31 96 (el precio aproximado del menú oscilará entre 25-30
euros)
Atentamente,
José María González Díaz-Medino.