diumenge, 5 d’abril del 2009

Comprar una parcel·la de cel

A les Alqueries de Santa Bàrbara, abans de la guerra civil, es van vendre unes quantes parcel·les de cel. L'esglèsia havia muntat una immobiliària.




El capellà va convocar a una dona bona feligresa i li va proposar que comprara un tros de cel. "Te convé, mira lo bé que estaràs". La dona va acceptar. L'endemà li va portar els diners. Unes setmanes més tard, va haver de pagar una segona quota. I potser després una tercera. El banquer, que era un dels altres poders de la ciutat, va avisar el marit de la devota. L'home va pensar que diners que els deixava als fills. El capellà tornava "Maria, tens una parcel·la molt bonica, molt gran. Te podràs rebolcar com una xiqueta en aquella finqueta. Ara, hi ha un problema, encara falta pagar l'entrada." Llavores es va adonar de l'estafa i no va tornar a pagar.

El capellà no va tornar els diners. Li deien Carota.