diumenge, 19 d’abril de 2009

Gibson i la magnanimitat

Alessandro Allori (1535-1607), Magnanimità


Llisc en Público.es uns entrecomillats d'unes declaracions d'Ian Gibson. Entre altres coses demana a la dreta 'que siga magnànima envers el Govern central'. Busque magnanimitat al diccionari, per si de cas té algun altre significat, però no. Grandesa d'ànim.

El generós és Gibson, en aquest cas, perquè els podria demanar que foren moltes més coses, per al bé de tots.

Després posa el dit on fa més mal. L'amor al proïsme. Fa ja molts anys que sembla que la dreta catòlica s'ha oblidat d'aquest manament. D'aquest i de molts altres. L'Església catòlica no va tremolar a l'hora de reprimir els vençuts -el proïsme-. I ho va fer amb molta efectivitat i pragmatisme.

Ara, la dreta moderna catòlica continua descansant sobre el bàcul de l'Església.  I a l'inrevés. Només cal llegir el diari. Així les coses, és difícil que les coses canvien. I així, junts en comunió, practiquen, els dos, el seu amor al seu proïsme, que és com dir a ells mateixos. La resta...



Acaba Gibson sobre el rei i els republicans, "Mientras tanto [fins que arribe la República], podemos ser republicanos de Juan Carlos".

Això deu ser sarcasme irlandés, no?