dimecres, 8 d’abril de 2009

KL

—...  aquesta nit… juraria que n’he vist un ací mateix, davant meu… Hi era al racó… S’assemblava tant a un amic que va morir uns anys abans d’anar-me’n, que si creguera en els miracles segurament ara hi seria fent-hi un altar com aquells de les aparicions marianes i tot això…
—Max…, de veritat que et trobes bé…? T’has pres alguna pastilla o això…?
—No, no pas… No penses que estic boig, no ha sigut pas un fantasma. Era el seu germà. Es duien uns quants anys, i quan va morir el meu amic, ell encara era molt menut i pintava d’una altra mena ben diferent. Però s’ha convertit en una còpia del seu germà. Els mateixos gestos, la mirada, el caminar… fins i tot la manera de parlar, el tarannà… En canvi, el meu amic no podia portar els cabells llargs perquè no li deixaven… però aquest els porta més avall dels muscles… L’he vist amb una moto, molt semblant a la del seu germà, i fins i tot porta el mateix casc… I encara hi ha gent que no es creu això de la genètica… Va ser una gran putada… ens l’estimàvem molta gent. No sabria dir-te quantes cerveses ens haurem pres ací mateix ell i jo… Era una persona especial… Sí…, va ser una gran putada… Era molt jove quan va morir… Feia temps que no pensava en ell, però quan he vist el seu germà m’ha vingut tot de colp, m’ha fet recordar coses de quan jo vivia ací, en aquesta merda de ciutat… Estic cansat
OTLN, JMC, 2008

Primer se'n va anar Amat i ara te n'has anat tu. Ens havíem retrobat després de molts anys. T'estimàvem com vam estimar el teu germà. Teníem records comuns. Teníem converses pendents. Una putada molt gran, una altra vegada.